El substantiu pudor és masculí quan fa referència l'aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Per exemple:

Has de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis.
Va atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria.

 

En canvi, és femení quan fa referència a la mala olor. Per exemple:

El contenidor d'escombraries fa molta pudor; ja fa dies que no el buiden.
El pis fa una pudor insuportable a causa de l'incendi.

 

Pel que fa a la pronúncia, cal remarcar que en general, excepte en els parlars valencians, no es pronuncia la r final del mot pudor quan és femení (La pudor que fa un ou podrit). En canvi, en tots els dialectes es pronuncia la r final del mot masculí (Té molt de pudor, no vol parlar de segons què).